ELECCIONS CATALANES: LA CONTRACRÒNICA

 

Després d’una setmana, ja podem fer un balanç serè dels resultats de les eleccions de diumenge passat a Catalunya. 

En primer lloc,  destacar que la jornada electoral va transcórrer amb normalitat, com ho confirmen l’absència d’incidents i el caos total de Rodalies.

La notícia del dia després, però, va ser que Pere Aragonès va anunciar que abandona la primera línia política. Encara bo que es trobava a la primera, perquè des de la segona no hauria vist gaire cosa, el pobre.

No pot ser casualitat que ho anunciés justament el dilluns 13, el dia internacional de l’hummus, que és cigronet esclafat. Aquesta sí que l’has encertat, Pere.

D’altra banda, s’obre ara un període per arribar a pactes, ja que Salvador Illa no pot governar en solitari. Haurà de seduir algú per a fer govern. Sembla encara més difícil que guanyar les eleccions! Sort que Pedro Sánchez li ha ofert un 50% de descompte en el seu curs de seducció online.

Puigdemont, per la seva banda, havia avisat que deixaria la política si no guanyava les eleccions. Podria ser que Puigdemont encara no s’hagi assabentat que no ha guanyat? Tenint en compte que viu en una realitat paral·lela, no ens hauria de sorprendre. Ben al contrari, ell afirma que començarà negociacions secretes amb Pedro Sánchez per a presentar-se a la investidura. Repetim: això de viure en un món paral·lel té alguns efectes no desitjats.

Carrizosa, tot i haver estat esborrat del mapa, s’ha marcat un Puigdemont i ha afirmat que es tornaran a presentar. “El NO ja el tenim”, ha afirmat, sembla que ara van pel “QUE NO, PESAO”. De cara al proper intent, jo els suggeriria escriure CIUdadanos a la propaganda electoral, a veure si els cau el vot d’algun convergent despistat. Que sempre n’hi ha algun.

Els Comuns, de Jèssica Albiach, han perdut dos escons. S’anunciaven com la Catalunya que ve, però sembla que no ha vingut.  Seguiran sense notar-se. En canvi, el PP ha triplicat els seus escons, ha avançat Vox per la dreta i torna a ser l’espai fatxa de confiança. No ens havien atonyinat tant des de l’ 1 d’octubre.  

Finalment, Aliança Catalana ha entrat al Parlament per a sorpresa de ningú.

Esperem que la ronda de negociacions doni els seus fruits, o haurem de posar altre cop el marcador a zero, com els d’Alhora. 

I jo ja no cup més.