SOBRE L'EMPODERAMENT FEMENÍ

Empoderament per aquí, empoderament per allà, que si que bé que siguem dones empoderades i que contentes ens n’hem de sentir…..Doncs NO. Empoderament no, gràcies.

Segons sembla, cap dona feminista, que són les que s’han apropiat del terme gairebé en exclusiva, s’ha parat a pensar què significa l’ “empoderament femení”, a banda de ser una traducció directa de l’anglès sense passar per cap filtre.   

És que es parla de l’empoderament masculí o de l’home empoderat? No, perquè un home no necessita  que un element extern li atribueixi un poder que s’atribueix ell sol, que té assumit com a propi i que, per tant, ningú no li qüestiona. Ells neixen poderosos. Un hombre és poderós per ser, mentre que la dona, segons el moviment feminista, no, així que ens hem de conformar amb ser empoderades, en el millor dels casos, i fer-ne bandera.

En el seu origen, el terme “empoderament” es va crear per a definir  "un procés de reducció de la vulnerabilitat i l’augment de les pròpies capacitats dels sectors minoritaris i marginats….”. Per començar, no som minoria: som el 51% de la població i això ja ens fa poderoses. El cas és que són (no dic som perquè jo no l’utilitzo) dones les que utilitzen aquest terme per a referir-se a elles i a d’altres dones. És a dir, dones suposadament feministes ens consideren, i es consideren elles mateixes, un grup minoritari, inferior, vulnerable i marginat. A les dones, segons el discurs feminista, el poder ens ha de venir donat per un agent extern, no depèn de nosaltres ni naixem amb ell. Doncs ho sento, però no.

Que la societat no ens atribueixi el poder social que mereixem no vol dir que no tinguem poder o que hàgim de demanar-lo. Només cal que ens adonem que som poderoses, Perquè ho som.

La vaga del 8-M n’ és una prova. El 8-M és el nostre dia. Celebrem que som dones.

Celebrem que som poderoses.